Ketchup (fragments) 

k. “La llibertat no existeix. La vida només et dóna dues opcions: convertir-te en part del ramat o morir”. Aquesta és la màxima que et travessa el cap quan tens la navalla al coll. El destí diu que cauràs jove, però tu has nascut per arriscar-te. “Convertir-se en part del ramat o morir”...  Fes els deures, acaba els estudis, busca una feina digna... O és millor vendre pastilles, conduir com un boig i creure en l’estúpid numeret del “ketchup”? On és el teu futur? Amb quines cartes jugues? Escull! Ignorància i frustració o rebel·lia sense nord? Tens dues opcions. Només dues.
 -Què et passa, Miki? Notes la navalla massa a prop?  
Tria.

Nike Free Run Shoes Buy For Men Nike Free Run Shoes Price In India For Men Nike Free Run Shoes Cheap Australia For Men Nike Free Run Shoes Price In Philippines For Men Nike Free Run Black Buy For Men

EL PROFESSOR VA DIR. Prou! N’estic fart. No només de tu, Miguel! De tots! Em teniu amargat i ja no ho aguanto més. Mireu, puc tolerar moltes coses. Puc tenir tota la paciència del món. Puc explicar-vos les coses: dues, tres i mil vegades. Puc, fins i tot, estar-me el curs sencer sense passar de la primera lliçó si amb això aconsegueixo que us entri alguna cosa al cap. La llàstima és que tot us importa un rave. Voleu ser uns ignorants? Doncs molt bé, endavant! Per mi podeu ser uns analfabets funcionals tota la vida. Sí, senyor! Ja veureu. Un dia us trobareu que no sabeu fer res i que esteu perduts en aquesta merda de món que hem preparat per a vosaltres. Llavors xocareu contra la realitat. I tard o d’hora em donareu la raó. Llàstima que aleshores seré mort o tancat en una cel·la acotxada, amb una camisa de força, escrivint la lliçó d’avui amb un llapis al peu. No us penseu que això em fa feliç. Gens ni mica. Estic fart que em boicotegeu la classe. Dia rere dia. Avaluació rere avaluació. Si no us caic bé és el vostre problema. El meu no. Estic cansat de fer fora de classe als mateixos de sempre. Sí, tu, tu, i tu també. I tots! I no em mireu amb aquests fums! Com si encara m’haguéssiu de perdonar la vida! D’on us ve aquesta arrogància? Si sou uns pobres desgraciats! L’escòria de la vostra generació! Així de clar us ho dic. Les mones i els micos al parc a menjar plàtans. “Angaua xita, angaua”! O a posar totxos i a fregar escales. I a viure com es pugui. Aquí s’acaben les vostres opcions.

7 -Després, Sandra. En parlem quan estiguem a taula, amb les coses. 
 -No. Ara!
 -Però... M’has de fotre la pallissa aquí? 
 -Què passa, et faig por? Per qui m’has pres? Això nostre ho hem de parlar però ja!
 -Tan important és, cari, que no et pots esperar?
 -Que si és important? És molt important! Vull saber quin problema tens quan et truco al mòbil. Per què no em vas contestar? Eh? Per què?
 -No muntis un espectacle. 
 -Vull saber per què vas suar de mi. Ho vas fer expressament!
 -No, són imaginacions teves.
 -Ah, molt bé, llavors és que estàs mitja hora cagant al lavabo... Perquè sinó no m’explico.
 -Cari, sisplau! Que hi ha gent!
 -M’és igual, que ens mirin. Millor! 
 -Sandra, no em toquis els collons. 
 -Per què no em vas despenjar el mòbil? Només vull saber el per què! Segur que hi ha una raó i no me la vols dir.
 -I tu què amb la Lorena? Creus que em va agradar quedar a través d’ella? No em mereixo que em tractis així.
 -Ara no despistis... que encara no m’has contestat.
 -Estava sense bateria. 
 -No és veritat. La primera vegada que et vaig trucar em vas penjar i les altres no em vas contestar.
 -Que no, que des que em va caure al terra fa coses rares. 
 -Tu em prens per idiota, o què?
 -Va cari, demanem les hamburgueses i en parlem de tranquis. Ara, si esperes una disculpa vas llesta.
 -Miki, mira’m als ulls. Què has fet?
 -Reeees. Però, què et penses? Ja saps com sóc. De vegades vaig a la meva, d’acord, però sempre controlo. Amb tu no em passa res. No perdis el temps buscant motius. El mòbil no funciona bé i no el vaig sentir. 
 -No m’ho empasso. Segur que si et truco sona.
 En Miki va agafar la Sandra per les aixelles i la va encarar al mostrador.
 -Fes el favor de demanar. Va, què vols?
 La cambrera, gratant-se amb l’ungla la cua que li sortia del forat posterior de la gorra, va preguntar-los.
 -Què voldran? 
 -Digue’m de tu, nena. –va somriure en Miki.
 -Perdó. Són les normes...   
 -Tranquil·la –va saltar la Sandra –Si estàs putejada és el teu problema.
 La cambrera va esbufegar, va col·locar el micro a prop dels llavis i va deixar els dits sobre les tecles de la caixa registradora. Després va esperar amb els ulls tancats.

 

1 -Ara.  
Van obrir la porta de l’oficina amb una empenta, fent soroll. Ningú, però, va mirar-los ni va dir res. Ignorats i conformats amb la indiferència, van pujar les escales amb decisió. Una vegada al pis de dalt es van trobar perduts per un mar de taules. Van inspeccionar la sala i van localitzar un parell de cadires buides que ràpidament van ocupar.  
 -Segur que és aquí, Sapo?  
 -Tu deixa’m fer.  
 -Passo d’aquestes feines, nen.  
 En Miki va deixar a terra el casc de la moto.  
 -Que no vols guanyar pasta?  
 -Descarat que sí, però no necessito arrossegar-me per aquí i perdre el temps com un pringat.  
 De la butxaca del xandall va treure el tabac i l’encenedor, que va grapejar amb nerviosisme.  
 -Mira, Sapo, amb un parell de ‘uiquins’ em puc treure l’entrada del cotxe. Vendré moltes pastis, a dins la disco, i ja està. Marxem. Va.  
 -Que no tens la moto? –es va gratar la closca.  
 -Sí, però vull un cotxe per fotre el desgraciat d’en Vinagre. Per fotre’l, encara que només sigui un segon.  
 -No deu ser que vols impressionar la teva puteta?  
 -Ei, cabró! Torna-ho a dir i et salto les dents de l’hòstia! –va cridar en Miki empentant-lo.  
 -I tu vigila amb mi. Saps com ha acabat la vella marica de la plaça, no?  
 -Sí. L’han pelat...  
 -Exacte. Ahir a la nit. Uns amics meus.

EL GURU VA DIR. Llavors et torno a preguntar, què és la droga? La droga és addicció. Qualsevol tipus d’addicció. Però les campanyes només escampen pors i prohibicions. La droga ha patit aquesta cacera de bruixes sense pietat, des del seu descobriment, des del primer ionqui. S’ha dimonitzat al llarg dels temps de manera implacable. Se n’ha parlat malament cada dia, sense dir-nos ‘per què’. Però això no ha fet que deixés d’existir ni un sol addicte menys, perquè tot déu la consumeix. Sí, començant pels primers hipòcrites que les persegueixen i que signen les lleis contra els narcotraficants. Esnifa el polític a la taula del despatx. Esnifa la seva secretària els dissabtes a la disco. Esnifa el guionista i el dissenyador gràfic que crea els eslògans de la campanya. Esnifa el càmera que enregistra l’anunci, els actors que l’interpreten i fins i tot els seus pares quan se senten estressats. No cal ser marginal. No cal ser més pobre que una rata i pidolar entre els que s’aturen als semàfors. Els universitaris també esnifen. I els arquitectes. I els periodistes. I els nuvis que es casen. I també algunes dones de fer feina. Hi ha consumidors reconeguts, personatges importants d’aquesta selva que controlen sense convertir-se en micos. Ells no. Pensa, Miguel, que aquest món es mou principalment per tres raons: el poder, el sexe i els diners. Dominar les lleis és delinquir amb impunitat. Controlar les ansietats és negociar amb el desig de l’home. I acaparar diners és, en definitiva, aprofitar-se de tot. Accedir a tot. Totes les claus del món. Això ens hauria d’angoixar, i en part t’angoixa encara que, a la teva edat, pràcticament no puguis entendre res del que t’estic dient.  Et penses que em passo el dia fent Tai-txí per aconseguir el meu benestar. Creus que m’he quedat en la meva època de hippy visionari, que més m’hauria valgut viure en una cova a Eivissa i oblidar-me del món. Sé que t’importen un rave les meves lliçons. Tu només has vingut aquí a buscar material de qualitat. Sóc conscient que peco de paternalista. Ho lamento. Només intento avisar-te. Entre els polítics, els militars i els religiosos ens mataran a tots. Aquests tres són la pitjor droga del món i hi estem ben enganxats.

(...) En Miguel Hernàndez tenia clar que mai treballaria en un despatx i que no duria ni maleta ni corbata. També tenia clar que no acceptaria càrrecs de responsabilitat en una gran empresa, ni faria viatges a l'estranger. Tampoc negociaria projectes de prestigi, ni rebria cap distinció. Veure's, no es veia ni com a polític, ni com a metge i encara menys com a periodista o farmacèutic. Seria un actor pèssim i un arquitecte nefast. Més aviat, el que el preocupava era desenvolupar els seus punts forts. Creia que tenia coratge, que era valent i capaç de sortir-se'n. Els seus negocis podien prosperar i fins ara li donaven llibertat de moviments. Això li agradava. Era ambiciós, n'estava segur. Per això apostava per ampliar horitzons i guanyar-se la confiança d'individus funestos, com el seu camell, que li feien la feina bruta. En el fons, el senyor Hernàndez coneixia les seves limitacions, però mai no les admetria en públic. Abans la vida.

 Xavier Gual / Ed Columna, 2006.

Transcripció del xat amb Xavier Gual sobre "Ketchup"

dimarts 18 de març, de 2008 a través de la pàgina del
Club de Lectura Virtual (http://www.clubdelectura.net/)

Moderador - "Què us ha semblat el llibre?"
Perico - "A mi m'ha agradat tot i que amb algunes reserves."
Rou Sanchez - "Per què ho dius, Perico?"
Xavier Gual - "A veure, sí..."
Perico - "El retrat em sembla prou encertat però el registre no em sembla prou encertat."
Xavier Gual - "interessant això del registre."
Perico - "Vull dir que no m'imagino als pelats dient-se "torracollons", no sé si mèxplico..."
Annamaria - "M´ha agradat.M´ha fet entrar molt intimament en uns persotatges que actualment em queden una mica llunyans."
Xavier Gual - "el registre era, segurament el més complex de trobar"
Xavier Gual - "el fet d'escriure-ho en català, vull dir."
Moderador - "Si us sembla bé parlen primer del llenguatge i despres passem als personatges."
Xavier Gual - "quan pensem en 'pelats' ens els imaginem parlant en castellà..."
Perico - "Justos. la veritat és que no sé si es pot escriure en català i reflexar determinats ambients que no tene aquesta llengua com a vehicle"
Annamaria - "No puc opinar.Nosé com parlen"
Xavier Gual - "no volia fer ni una traducció literal ni una barreja de catanyol"
Perico - "Però era una cosa teva o tenies por que ningú ho publiqués amb catanyol?"
Xavier Gual - "era una decisió molt criticable"
Xavier Gual - "també volia atrevir-me a aconseguir un registre que, tota llengua viva, hauria de disposar"
Perico - "jo més que criticar-ho, mentre ho llegia pensava si podia haver estat d'un altre manera perque realment aquest registre, com tu dius, no existeix o gairebé..."
Xavier Gual - "si passen una pel·lícula de macarres a TV3, cal tenir un registre que no sigui ni ridícul ni faci riure"
Perico - "... perque penso en Juli Vallmitjana, per exemple, que va saber plasmar molt bé el llenguatge dels gitanos."
Xavier Gual - "exactament"
Rou Sanchez - "A mi el llenguatge no em sembla malament, en algun moment té buits, però els diàlegs m'han fet creïbles els personatges, sobretot el protagonista"
Moderador - "Entrem als personatges, doncs."
Xavier Gual - "de fet, he parat l'orella tot el que em va ser possible i no és un llenguatge tant diferent"
Xavier Gual - "què us ha semblat en Miki?"
Annamaria - "Em feu pensar en les persones que parlen dels "navajeros" perquè aixó no és propi dels catalans."
Rou Sanchez - "Em cau bé, i conec uns quants que s'ajustarien al seu model"
Xavier Gual - "és una realitat en el nostre territori. Moltes ciutats de l'extrarradi barceloní."
mpilar - "en miki es un personatge d'aquells que et posa els nervis de punta i no li trobes cap punt positiu però t'acaba caient bé."
Isabel - "Penso que en Miki és un personatge molt creible, sobretot en alguns ambients i no de rodalies com possa a la portada."
Perico - "No, annamaria, jo crec que en catlà es roba, es trafica i el que faci falta però aixó no vol dir que sigui fàcil de reflexar-ho sobre el paper i que no soni estrany."
Perico - "Parlant d'en Miki a mi la veritat no em cau simpàtic."
Xavier Gual - "Sé que he escrit sobre una temàtica incòmoda i gens habitual en la literatura catalana."
Xavier Gual - "Crec que en Miki és la conseqüència del seu entorn. Ni bo ni dolent del tot. Un supervivent."
Rou Sanchez - "No és simpatia el que em desperta, és una certa tendresa"
Annamaria - "Em Miki reflecteix la manca de valors i d´expectatives de part del jovent."
Xavier Gual - "Realment aquesta tendresa era un punt molt important i difícil d'aconseguir amb un personatge així."
Perico - "Posats a escollir entre tota aquesta colla, com a retrat de personatge, em quedo amb el Vinagre. "
Rou Sanchez - "L'has fet tendre en exposar les seves febleses, malgrat xulejar"
Xavier Gual - "Ara ho dic com a professor, aquesta gent emprenya, però en el fons necessita ajuda."
mpilar - "jo no crec en la manca de valors del jovent com una cosa generalitzada"
Xavier Gual - "Per sort, jo tampoc ho crec. N'he seleccionat les perles."
Perico - "no és del jovent és de la societat en general"
Isabel - "Ni tendressa ni simpatia, més bé llàstima. "
mpilar - "evidentment de perles hi ha a totes les escoles i com tu dius reclamen ajuda a crits"
Isabel - "Parlem de la falta de valors però és que la societat ha canviat molt."
Perico - "pero com ajudar-los des d'una institució que s'ha convertit en un aparcament on deixar els fills mentre vas a treballar?"
Annamaria - "A mi també m´inspira llàstima i es evident que necessita ajuda."
mpilar - "sí però els joves no en tenen la culpa d'aquests canvis, en els adults també hi ha molta manca de valors."
Perico - "estic d'acord amb mpilar."
Xavier Gual - "L'entorn familiar crec que és la clau"
Xavier Gual - "recordeu el monòleg de la mare del Miki."
mpilar - "sí, els pares cada vegada deleguen més , en l'escola o en el que sigui, fer de pares és molt dur"
Moderador - "La mare és una de les que diu a en Miki que la llibertat no existeix. Una idea que es va repetint al llarg del llibre..."
mpilar - "la mare de'n miki penso que és una pobra dona que no se'n surt tota sola en l'educació del seu fill i tira la tovallola"
Xavier Gual - "Però també critico un perfil concret d'universitari que pot ser tant tanoca com en Miki."
Annamaria - "Desgraciadament hi ha alumnes que l´únic que pots fer per ells és estimar-los."
Isabel - "No és solament l'escola qui pot ajudar. Ademés estic una mica farta de sentir lo mateix. Ara els pares treballen i es que als anys 50 o 60 no treballaven les dones i molts pares estaven "desapareguts" per motius polítics."
mpilar - "la crítica de l'universitari és la part del llibre que més m'ha agradat, l'he trobada genial."
Xavier Gual - "hi ha universitaris molt superficials (i ignorants, sense saber-ho)"
Rou Sanchez - "Jo no veig tantes diferències, moltes d'aquestes situacions les he viscut fa anys d'altra manera... la droga era l'alcohol i les discussions eren entre colles i hi havia sang (per parlar de drogues i violència)"
Rou Sanchez - "I també universitaris que en moments puntuals, malgrat ser brillants fan bretolades"
Annamaria - "Es la societat que té una crisi de valors."
Perico - "A mi m'ha agradat molt la reflexió que fa sobre els immigrants quan diu allò de que ella té papers però passa gana igual."
Perico - "(parlo de la mare d'en Miki)"
Xavier Gual - "Jo crec que les coses en general van massa de pressa i -com a societat- ens manca reflexió."
Rou Sanchez - "Una de les coses que m'ha sorprès de la novel·la és el ritme... tecno..."
Rou Sanchez - "El monòleg de la mare és dels més aconseguits"
Xavier Gual - "en el fons la immigració és el fantasma que amenaça als 'altres immigrants' dels extrarradis"
Rou Sanchez - "en els altres monòlegs m'ha semblat sentir massa a l'autor"
Rou Sanchez - "En el monòleg de la mare li has posat un llenguatge propi, que no he trobat igual en els altres"
Xavier Gual - "home, l'autor tenia molts temes que volia tractar. "
Rou Sanchez - "És una crítica constructiva..."
Rou Sanchez - "això s'ha notat, que volies tractar molts temes que et preocupen"
Xavier Gual - "crec que l'skin, les cartes, l'actriu porno, tenen el seu propi discurs..."
Annamaria - ""El professor va dir " l´he trobat molt bo i és natural que s´hi senti l´autor."
mpilar - "però has aconseguit fer un tast de cada tema, m'ha agradat això"
Xavier Gual - "confesso que quan el vaig escriure treballaba de periodista."
Rou Sanchez - "El que m'ha sorpres es l'advocat"
mpilar - "em consola saber que en aquell moment no treballaves de profe"
Rou Sanchez - "que no saps que ho és fins al final"
Xavier Gual - "l'advocat era el tercer prisma que completava tant de diàleg i monòleg."
Perico - "Per cert, el Miki es mor o només queda ferit?"
Rou Sanchez - "Això m'ha agradat, però per veure l'estructura has d'arribar al final de la novel·la"
Xavier Gual - "necessitava un mínim discurs en tercera persona per donar solidesa literària a la novel·la."
Rou Sanchez - "aquesta part de joc m'ha agradat"
Rou Sanchez - "Es mor en Miki?"
Xavier Gual - "deixo el final una mica obert, tot i que per mi... es mor."
Perico - "però l'advocat en parla com "el meu client", aixó és el que em feia dubtar..."
Isabel - "Es lo de menys si mor o no"
Xavier Gual - "d'aquí el judici, que es fa a posteriori dels fets de la discoteca."
Rou Sanchez - "S'intueix amb el joc amb la Sandra... oblida'm... jo sempre guanyo "
Xavier Gual - "de fet l'advocat (del diable) n'ha de fer una defensa!"
Perico - "Isabel, si hi ha mort no hi ha possibilitat de redenció... Crec que és diferent."
Xavier Gual - "la idea de la novel·la ve de persones reals que no els importava arriscar la vida en qualsevol cosa que feien."
Annamaria - "A mi no em sembla que es mor, però si ho diu l´autor..."
Isabel - "Redenció?"
Xavier Gual - "per això ho deixo un punt obert, perquè algú desitjarà salvar-lo i d'altres entrendran la història des d'un punt més tràgic."
Rou Sanchez - "A tú quin capítol t'ha agradat més escriure?"
Perico - "Ene l fons tots voldríem "ajudar" a en miki = salvar-lo = redimir-lo dels seus pecats."
Rou Sanchez - "amb quin has disfrutat més?"
Xavier Gual - "dels personatges?"
Rou Sanchez - "sí, per exemple dels monolegs?"
Xavier Gual - "el professor, perquè escolto la veu d'un amic."
Xavier Gual - "l'skin em va demanar molta informació. La visita als ultres del camp és real."
Rou Sanchez - "vas acompanyar-los mentres escrivies la novel·la?"
Xavier Gual - "com s'ho fan els actors porno també vaig parlar amb professionals..."
Xavier Gual - "a través d'un amic en vaig conèixer un que després va anar a presó per robatori."
Perico - "(bé no voldria entrar en polèmica (la nostra ens agradi o no és una cultura cristiana) m'interessava saber si l'autor veia esperança de canvi o no.)"
Xavier Gual - "un altre amic em va aconseguir entrar al camp a la zona on seuen."
Rou Sanchez - "Esta molt currat... "
mpilar - "sí, veig que et vas documentar molt bé"
Xavier Gual - "va ser realment sorprenent. Imposava força. Però la novel·la necessitava respirar aquests tipus de detalls."
Moderador - "jo voldria que ens expliquessis perque vas triar en Miguel Hernández per obrir el llibre i per batejar el personatge principal..."
Xavier Gual - "fins i tot en tot el tema de les drogues. El discurs del Guru és políticament molt incorrecte..."
Perico - "si, perque vas triar aquest poeta?"
Rou Sanchez - "Però aquesta òptica és molt creïble, em sorpren menys que la propietat amb que parlen gairebé tots els monòlegs, que per això pensava que se't sentia més a tu que al personatge"
Xavier Gual - "Perquè és un poeta que admiro. Té un nom molt normal i molt possible per la zona que descric i, a més, el poeta també tenia incorporada aquesta vida tràgica. "del carnívoro cuchillo de ala dulce y homicida" "
Annamaria - "Em temo que de no importar-los-hi arriscar la vida a convertir-se en homes-bomba no hi ha massa distància."
Perico - "I el tancament del llibre amb la Declaració dels DDHH? no m'ha acabat de convéncer..."
Isabel - "i a vosaltres, quin és el discurs que més us h'agradat?"
Xavier Gual - "Els editors la van trobar genial... per si algú es pensa que l'autor és racista i defensa la violència..."
Rou Sanchez - "En canvi, a mi sí que m'ha impressionat... la declaració és la base de la cultura que volem defensar, és un contrapunt del que hi ha"
Perico - "home, no crec que ningú ho pensi aixó. algú t'ho ha dit?"
Xavier Gual - "No. Però tinc alumnes que m'han llegit i encara els costa distingir entre ficció i realitat."
Rou Sanchez - "A mi el discurs que m'ha agradat més, és el de la mare... la trobo una mare molt natural"
Annamaria - "Es normal perque el llibre és realista."
Rou Sanchez - "i l'he pogut veure"
Xavier Gual - "Vaig escriure Ketchup tant pels joves com per també els adults. En realitat els adults desconeixem moltes de les coses que fan els joves."
Xavier Gual - "Si els hem d'arreglar el món hauríem de començar per aquí."
Perico - "Més que desconeixer jo crec que preferim mirar a un altre banda i pensar el meu fill no ho fa..."
Xavier Gual - "tens tota la raó, Perico."
Rou Sanchez - "Abans potser hauriem d'arreglar el nostre propi món"
Xavier Gual - "Però resulta que ho fa... i et costa de creure."
Xavier Gual - "L'exemple és el Vinagre, suposadament de bona família."
Perico - "Em sembla genial el personatge. molt ben dibuixat."
mpilar - "de bona família no vol dir amb uns pares com cal."
Xavier Gual - "I realment puc assegurar que conviuen (Mikis, Sapos... amb Vinagres, d'altres estatus socials)."
Rou Sanchez - "Ho crec"
Xavier Gual - "Els 10 capítols no deixen de ser, també, els escenaris on aquests nois es relacionen."
Annamaria - "d´acord."
Rou Sanchez - "En els pobles, on tothom es coneix és fàcil veure-ho"
Xavier Gual - "I els monòlegs els plantejo com aquells sermons insofribles per a un adolescent. D'aquí el títol del "xxx va dir"."
Rou Sanchez - "Bé, el monoleg de la pornostar segur que els interessaria als adolescents"
Isabel - "molt real, això."
Xavier Gual - "tinc alumnes que m'han confessat que és el primer llibre que han aconseguit acabar-se."
Rou Sanchez - "És motiu d'orgull"
Xavier Gual - "per sobre de debats literaris, crec que això fomenta la lectura."
Rou Sanchez - "Però.. abans o despres dels examens?"
Xavier Gual - "Estan acostumats a llibres llunyans i molt correctes."
Xavier Gual - "No els obligo a llegir res meu, però la curiositat els guanya i el busquen."
Isabel - "jo també estava pensant de proposar-lo a classe."
Xavier Gual - "Aquest trimestre he fet Romeo i Julieta a 4rt d'ESO i gairebé em pengen!"
Isabel - "Ho crec."
mpilar - "jo he fet Aloma també a 4t i m'ha passat el mateix que a tu"
Xavier Gual - "Ho troben -al 2008 evidentment- passat i ridícul. Amb perdó per Shakespeare."
Rou Sanchez - "imagino que pot ser una bona eina de debat i reflexió"
Xavier Gual - "Altres professors l'han fet llegir i la veritat és que n'han sortit sorprenentment contents."
Moderador - "Bé, són les vuit tocades. Hauríem d'anar acabant..."
Annamaria - "A les escoles també."
Xavier Gual - "El llibre els interessa i els genera debat."
Rou Sanchez - "No han de ser incompatibles les dues obres"
mpilar - "en els llibres com a les pel·lis volen que passin mil coses abans del pròleg, tu ho reflecteixes molt bé a l'escena del cine."
Isabel - "És una satisfacció quan un alumne et diu que és el primer llibre que ha llegit i sense dibuixos. A mi em va passar amb "Barrio" de E. Lindo"
Xavier Gual - "s'ha perdut generacionalment la paciència!"
Xavier Gual - "Per cet, els italians i els francesos estan molt interessats amb Ketchup. Resulta que ells tenen els mateixos problemes amb els joves..."
Moderador - "Bé, gràcies a tots per ser aqui aquest vespre i especialment a en Xavier.
Xavier Gual - "Ha estat un plaer. Espero que per vosaltres també."