aparicions massmedia

2007:

Xavier Gual guanya el premi Pere Quart d'Humor i Sàtira

amb el llibre «Estem en contra»

TV3, LA VANGUARDIA, AVUI, EL PUNT, DIARI DE SABADELL, CCTV.... // Sabadell
L'escriptor Xavier Gual va rebre ahir (12 de desembre) el premi Pere Quart d'Humor i Sàtira pel recull de contes Estem en contra, una visió satírica de la vida moderna. Dotat amb 12.000 euros, el guardó, convocat per l'Ajuntament de Sabadell amb la col·laboració d'Edicions la Campana, és l'únic de tot Catalunya dedicat a la literatura d'humor i feia dos anys que es declarava desert. Gual, autor de les novel·les Els tripulants i Ketchup, és professor de secundària de l'IES del Vallès de Sabadell.

Gual, en el discurs posterior al lliurament del premi.

Estem en contra és un recull d'històries que intenten capgirar la visió tradicional del món quotidià que ens envolta. «La vida és plena de problemes, però l'hem d'afrontar amb humor –va dir ahir l'autor– i amb una visió satírica, com la de Pere Quart, no només amb humor blanc sinó amb humor amb crítica al darrere».

Xavier Gual, resident des de fa quatre anys a Sabadell, és llicenciat en filologia catalana, treballa com a professor de secundària a la capital vallesana i és col·laborador del diari Avui. Fins ara ha publicat Els tripulants, premi de narrativa Ribera d'Ebre l'any 2000, la novel·la Ketchup, traduïda a l'italià i al francès, i el recull de contes Delirium tremens, premi Mercè Rodoreda ara fa set anys. En l'edició d'aquest any, la vint-i-unena, s'ha seleccionat l'obra guanyadora d'entre 45 originals. El jurat estava format per Sílvia Oliver –filla de Pere Quart–, Clara Soley, Ignasi Riera, Isabel Martí, Josep Gerona, Carles Capdevila i Ricard Ruiz. Entre els guanyadors hi ha Miquel Desclot, Joan Barril, Ignasi Riera, Enric Larreula, Nèstor Luján i Albert Om.

El lliurament, que es va celebrar al Casal Pere Quart, va anar precedit per una glossa, llegida pel periodista cultural Ricard Ruiz, que va afirmar que els personatges del llibre de Gual «són polonesos», amb referència al programa de TV3 de sàtira política Polònia. D'altra banda, el regidor de Cultura, Lluís Monge, que va qualificar Gual de «treballador de les paraules», es va alegrar que aquest any el premi no hagi quedat desert i va apuntar que «han passat anys però la memòria de Joan Oliver és molt viva».

News letthers (magazine) New York // Comebacks and Debuts

KETCHUP by Xavi Gual sold to Castelvecchi Editore, Italy

"Ketchup", Xavi Gual's novel set in suburban Barcelona, has been sold to Castelvecchi Editore, Italy. The novel, originally published by Columna in Catalan, is a sort of Traispotting set in the suburban areas of Barcelona. Rights to this title are avaiable. Contact at Sandra Bruna Agencia Literaria.

Across the Iberian Peninsula, a Catalan Trainspotting has pulled into Barcelona . Critics are buzzing over Ketchup (Columna), the second novel by reporter Xavier Gual, and one of the first attempts by a Catalan writer to capture not only the street slang of disaffected Barcelonan youth, but their violent frustration as well. Coming of age in the sterile outskirts of Barcelona makes Miguel (Miki) want to do anything but follow the predictable path of school, work, and death prescribed for him. Instead, he starts selling drugs with his friend Santiago (Sapo), another disaffected suburbanite, and along with a group of neo-Nazis, they terrorize the junkies, dealers, and transvestites of Barcelona. Raw dialogue alternates with snippets from all the people and places that influence Miki’s life decisions: his teacher, the nation’s president, a police officer, the directions for a video game, a partier from Ibiza. Gual named the novel after the American condiment because he says ketchup is “an unnatural, manufactured product that, on top of being a symbol of America that suggests a certain kind of life, is a sauce that distorts food and makes everything taste the same.” The unprecedented novel even warranted a new marketing ploy from Columna which sent out a CD book trailer to reviewers for the first time. For rights information, contact at Sandra Bruna Agency (www.sandrabruna.com).

2006:

7 de juny LA VANGUARDIA (culturas)

Miki y Sapo JULIÀ GUILLAMON // Ketchup - Novela Un regocijante y vívido retrato

de la juventud actual en el extrarradio barcelonés protagonizado por personajes de carne y hueso.

“Àcida, arriscada, compromesa, moderna, valenta”, reza la propaganda, que invoca Transpotting e Historias

del Kronen. A pesar de esta apariencia oportunista, Ketchup de Xavier Gual (Barcelona, 1973) es un libro

interesante, con una virtud principal que lo sitúa muy por encima de otras novelas catalanas de ahora: unos

personajes de carne y hueso que, a partir de unos diálogos verosímiles y fluidos, llegan a imponerse en la

imaginación del lector. Miguel Hernández, Miki, lleva un tatuaje en el brazo con un corazón, y un cigarrillo

detrás de la oreja. Tiene una novia que se llama Sandra, de las que enseñan el tanga pero no se dejan tocar

ni un pelo. Santiago Poveda, Sapo: su padre es policía secreta. Se siente fascinado por unos amigos, skins

neonazis, que se dedican a perseguir a travestis, yonquis y traficantes. Un día lo llevan al campo del Barça.

A su alrededor, Lorena, que liga con un lechuguino, y Vicenç Argelaguer, Vinagre, el chico pijo de familia

desestructurada: Miki le vende las pastillas y en un momento de despiste le pilla el Buggy para ponerlo a toda

velocidad por la autovía, sin carnet. La novela alterna diálogos y sermones. El profesor, el gurú, el skinhead,

la pornostar de un cásting, el president de la Generalitat y la directora de un centro de estudios (vía marketing

postal), las instrucciones del videojuego, la madre, un policía que le detiene por mear en la rueda del coche

patrulla y el universitario bisexual que acaba de llegar de Ibiza, se dirigen a Miki para arreglar-le la vida. Estas

piezas revisten un tono sociológico. Introducen informaciones sobre el fracaso escolar, el sexo, las drogas,

la violencia o la inmigración, que no siempre están argumentalmente justificadas (son, en general, demasiado

largas, con giros forzados para hacer aflorar los distintos temas). Los fragmentos de la defensa del abogado

salpican los diez capítulos: sirven de complemento a estas peroratas y dan a entender que la cosa acabará

mal. Los diálogos describen con gran economía de recursos ambientes y situaciones: una escena en la

oficina de empleo, la primera bronca con Sandra, una tarde en el bar (con un montón de pastillas metidas

en un frasco de olivas), un viaje en metro camino del estadio, los problemas de erección de Miki en un

improvisado plató, una sesión con la videoconsola de Vinagre (con un juego de matar terroristas), una

cena en McDonald's en la que Sandra acaba pidiendo el menú infantil, unas compras–y cine– en el shopping

Polígon Center, el viaje en tren hasta la discoteca del extrarradio y el barullo final, con las pastillas rodando

por la pista y Sandra mandándole a Miki un SMS: “OBLIDA'M”. La novela tiene un desarrollo convincente y

un final bien trabado, humor, muchos detalles de observación excelentes, y un hormigueo de vida que falta

en muchos otros libros. Quiero decir que por más que Miki y Sapo son un desastre y su conducta injustificable,

Gual los dibuja con cariño, incluso cuando actúan de manera irracional o se ponen violentos. A menudo se

valora más la aparición de un nuevo autor por el discurso de una noche de premios que por la obra propiamente

dicha. Pasa todo lo contrario con Ketchup (que dedica una buena parte de sus páginas a reírse de las

pequeñas verdades que mantienen el orden del mundo): la puesta en escena gustará más o menos (a mí me

parece hasta cierto punto disuasoria, porque encasilla el libro en un género de moda), pero la vida del suburbio

está extraordinariamente bien retratada, mediante un recurso, infrautilizado en la literatura actual, que Gual

maneja con destreza y soltura, como un escritor de verdad.

Apoyándose en diálogos verosímiles, Gual dibuja con cariño las tropelías de dos amigos descerebrados

Roda de premsa de 'Ketchup' amb Mathew Tree i lectura dramatizada amb la companyia De la Crem

3XL / K33 (Televisió de Catalunya)

"Ketchup", Xavier Gual

Diuen que avui dia els joves tenim de tot, però i un rumb? El Miki sembla condemnat a perdre's pel camí.

El Miguel Hernández té nom de poeta, però està condemnat a no ser recordat mai, com molts altres Miguel Hernández, i per fer-se diferenciar es fa dir Miki, però sembla que això no és suficient per fer-se una personalitat, fer-se un mateix. El Miki forma part de la generació Ketchup, una generació de joves perduda com moltes altres generacions, però sense ser conscient de ser-ho.

El Miki podria ser qualsevol noi de l'extraradi de Barcelona, qualsevol als quals des de la televisió, la publicitat, els adults en particular i la societat en general han venut la moto dient-los que tot va bé, que viuen en un entorn idíl·lic en què es compliran els seus somnis de ser important i tenir tot el que vulgui sense haver de moure un dit, però que si no ho aconsegueixen serà culpa seva i només seva. Com a les cartes impersonals d'una escola a distància: "Sap què és el que diferencia un triomfador d'un perdedor?" o les del govern quan el Miki arriba a la majoria d'edat i li volen fer creure que pot "orientar i decidir el futur del seu país" amb un vot.

A primera (i a segona) vista, el Miki és un macarra de barri, envoltat d'altres macarres com ell: el Sapo, el Macaco i el Vinagre, aquest últim, un pijo. El Miki no s'acontenta amb el que té, pensa que si aconsegueix tenir un cotxàs arribarà a algun lloc i que guanyarà molts diners per aconseguir-ho traficant amb pastilles. Tot mentre es droga amb tot tipus de substàncies i freqüenta la companyia de grups neonazis per poder encaixar amb algú i donar les culpes als altres de les seves desgràcies, però el Miki no va a cap lloc, està totalment perdut.

A Ketchup, l'última novel·la de l'escriptor Xavier Gual es mostra la realitat descarnada de la joventut de molts barris que sembla abocada a no sortir mai del seu abisme particular. El protagonista és el Miki, però al llibre també trobem monòlegs de persones que han tingut part a la vida del Miki: la seva mare, un líder neonazi, un traficant de drogues... però sobretot destaca el parlament desesperat, fastiguejat i sincer del professor que vol ensenyar a qui no vol ser ensenyat i dóna un missatge que, malauradament, no serà escoltat: s'ha de ser conscient de la pròpia ignorància per poder escollir un camí i que la vida no se't mengi.

12 de juliol AVUI

Radiografia de la marginalitat Laura Castillo

Narrativa Ketchup Xavier Gual Columna. Barcelona, 2006

"Quetxup: salsa elaborada a base de polpa concentrada de tomàquet condimentada principalment amb vinagre, suc de llimona, sucre i sal". Batejada amb el nom d'aquesta salsa embafadora que a tot dóna el mateix gust ens arriba la darrera novel·la de Xavier Gual, una visió literària sobre la buidor, el desassossec i la violència dels joves de l'extraradi barceloní. I com la mateixa salsa succedani del tomàquet, el relat de Gual resulta avinagrat, perquè ens obliga a encarar una realitat que no té res a veure amb els happy ends, àcid en la seva radiografia dels joves i, alhora, amanit amb dosis d'humor que ensucren la crítica social.

Nascuda dels viatges en trens de rodalia, la història de Ketchup se situa en un espai metropolità sense identificar, en una plaça que podria existir a qualsevol de les ciutats que envolten Barcelona. També el protagonista, en Miki, amb les seves bravates i la seva inseguretat crònica, el podríem trobar en molts dels joves que diàriament encreuen mirades i cops de colze per entrar als vagons dels trens de rodalia.

Amb un format molt cinematogràfic, l'autor ens mostra escenes de la vida d'aquest jove marcat pel desencís, la marginalitat i la manca d'un projecte de futur. El pes de la narració, però, recau en les paraules del mateix protagonista. L'objectiu, com apunta Gual, és "deixar parlar aquells personatges que ningú no escolta". Precisament aquest és un dels mèrits de Ketchup, atrevir-se amb l'argot en català per plasmar els diàlegs, molts cops tocant l'absurd i la incomunicació, dels protagonistes.

Xavier Gual, però, no abandona tampoc el monòleg interior que ja havia assajat amb el recull de contes Delírium trèmens i l'utilitza per donar veu a l'elenc de personatges que envolten la vida del Miki: la mare que pateix els maltractaments del fill, el professor a punt de perdre l'esperança, el camell que li passa la droga, l'actriu porno obsessionada pel glamur i els nazis que atemoreixen immigrants i pidolaires, entre d'altres. En aquests llargs monòlegs i reflexions és on Gual aprofita per intentar comprendre el protagonista i el seu entorn, alhora que en fa una crítica social.

Curiosament, tot i que se n'ha parlat molts cops del desencís de les generacions d'avui dia, de la violència, de l'augment dels grups neonazis, de la manca de futur... no hi ha gaire literatura en català sobre el tema. Xavier Gual, mogut pel que anomena el seu "esperit de tafaner" ja ho va intuir el 2002, quan va encendre's l'espurna del que avui ja és Ketchup: una novel·la que posa sobre la taula alguns dels càncers que corquen la nostra societat.

14 de setembre Diari de Sabadell (entrevista)

—De veritat escriu al tren?
—Al tren hi he escrit, en una llibreta, a mà, la primera versió de dues novel·les.
—Com es concentra amb aquell batibull?
—Era una hora i quart de viatge en Renfe, el trajecte de Barberà a Mataró amb canvi a Plaça Catalunya. L’he fet durant sis anys i cap a les 10 del matí és força tranquil.
—S’hi inspira?
—Sí. El que jo he vist en els trens de la Renfe té part de culpa d’aquest Ketchup.
—Viatge ferroviari iniciàtic?
—És que el tren l’agafo per tot. I molts divendres i dissabtes al vespre hi he vist d’adolescents molts colocats i més o menys violents que tornen de la Zona Hermètica.
—Què fan?
—Escenes dantesques, vagons plens de fum i crits, trencadisses, pedres a la via... alguns van fins a dalt de pastilles i alcohol i han de ser a casa per sopar a casa. I a les 12 el segon torn, els del botellón.
—Tot això és Ketchup?
—Això i també és un skinhead que vaig conèixer fa anys. Em va impactar la manera absurda que tenia d’arriscar-se.
—Això és el lema del llibre, no?
—Ho diu un dels protagonistes: «o formes part del ramat o caus pel camí i mors».
—Tan salvatge era el seu amic?
—Molt. Entrava als cotxes per la finestra i als bars només mirava amb quí es podia ficar.
—I si entrava un negre?
—Ui! Quan entrava un negre, un magrebí o un sudamericà ja ens posavem tots a suar perquè segur que els hi deia alguna cosa.
—Encara el veu?
—No. Vaig deixar de sortir amb ell perquè allò era jugar-se la vida. En qualsevol moment començaven a saltar botelles.
—Que se n’ha fet?
—Ni idea, li he perdut la pista. L’últim que vaig saber és que havia fet un atracament. Potser és a la presó, potser s’ha reciclat... Jo crec que deu ser mort.
—El seu llibe té un missatge?
—Sí. Hem d’aprofundir en l’educació. Només l’educació pot ajudar-los.
—És que una persona culta no és violenta?
—Culta no vol dir educada. Alguns universitaris del meu llibre no queden gaire bé.
—Llavors?
—A la pel·lícula American History-X de l’Edward Norton es veu ben clar com un neonazi comprén l’estupidesa de la seva vida quan comparteix cel·la amb un home negre. Aquest es va educar a la presó.
—Poden ser violents els fills de papà?
—Ja ho crec. A Ketchup en surt un que ho fa només per divertir-se. I els líders hooligans de Barça i Espanyol són de casa bona.
—O sia que allò de la família desestructurada...?
—Acostuma a ser cert.
—El protagonista Miguel Hernàndez es podria dir Miquel Puig?
—En el context que jo descric en el llibre, difícilment.
—Doncs el seu llibre només es publica en català.
—I prou que m’ha costat escriure’l així. Ha estat una dificultat afegida. Però ja estic buscant editor en castellà.
—El nacionalisme català és menys violent?
—Si és radical és igual de violent.
—Hi ha skins bons i skins dolents?
—Hi ha els red skins que, socialment, són menys conflictius. No estan en la guerra racial ni volen la neteja ètnica, però en les guerres territorials de bandes de barri sí que hi són.
—Creix o decreix la violència al carrer?
—Creix i s'ha de fer alguna cosa ja! Se sap qui són o sia que fer-los un rentat de cervell no seria tan difícil. Fer-los conviure amb gent d'altres races.

—El seu llibre relaciona tunning amb violència?
—No directament. Però tot són maneres de cridar l'atenció.
—Ja estem a punt per un partit d'ultradreta populista?
—Es retarda perquè en el PP ja hi ha un nucli molt dur. Però arribarà. Comencen pels ajuntaments i van creixent poc a poc.

—Que Déu ens agafi confessats. (Text i foto: VÍCTOR COLOMER)

2004:

Juny 2004 núm. 108 La Portada
El procés d'escriure una novel·la. Montse Viadé.
(...) La polèmica ja el va envoltar amb la seva primera novel·la Els tripulants. El repte va ser el d'escriure els 100 capítols seguits, sense guions, ja que l'autor els considerava una crossa per a la lectura. "La part dolenta d'experimentar és que depèn de qui no veu per on vas, però ja és estimulant voler jugar amb les formes, amb les possibilitats del llenguatge". A Xavier Gual l'ajuda molt en aquest sentit la seva tasca periodística, això li permet veure la vida entre bastidors i tenir accés a portes que per molta gent estan tancades. "Per a una ment curiosa com la meva... tot és matèria per fer una història". "Es nota molt si has viscut sobre el què estàs escrivint, això és important, no per fer biografia, sinó perquè conèixes més detalls". Des de la primera novel·la "Els tripulants", passant pels contes de "Delirium tremens", fins a "Ketchup", una història que intenta recollir de manera creïble l'argot del carrer, amb monòlegs molt explícits, queda palesa la voluntat de Xavier Gual d'experimentar amb el llenguatge. "Malauradament ens trobem en una situació en què és més important qui ets que no què fas".

11 de febrer AVUI
Carta oberta a la meva generació. Jordi Cabré.
(...) quan arribes a la trentena, sorgeix el que podríem anomenar la consciència generacional. Ja som uns quants, a Catalunya, els qui ens comencem a adonar de la responsabilitat que això comporta i dels entrebancs que hi ha posats pel camí. (...) La meva generació ho relativitza tot, diuen alguns: sovint no ens queda altre remei. (...) Som els néts de la postguerra, els fills de la Transició i els germans de l'anomenat mestissatge. La cosa bull en disseny, en música, en art. En literatura Jordi Puntí, Manuel Forcano, Sebastià Alzamora, Pere Guixà, Hèctor Bofill, Xavier Gual i un digníssim etcètera.

2003:

24 d'octubre el 3 de vuit

'Ketchup', una història polèmica de marginalitat que entusiasma. 'El lleidetà Vidal Vidal guanya 'El lector de l'Odissea' amb 'Com és que el cel no cau?'.

Xavier Gual és l'autor de Ketchup, la novel·la que va entusiasmar a molts dels Cent Lectors i que, en conseqüència, van quedar un xic decebuts al saber que el jurat s'havia decantat finalment per 'Com és que el cel no cau?'. Gual explica que havia escrit Ketchup perquè tenia ganes de parlar d'uns personatges que cada dia es troba al tren movent-se per l'àrea metropolitana de Barcelona i que la literatura ignora totalment. "Les escoles i les discoteques n'estan plenes, de joves que tenen el futur incert perquè fan el salvatge i el gamberro i és possible que es quedin pel camí". [...] Sobre la polèmica que envolta Ketchup, Xavier Gual es limita a respondre que són coses que passen i que la gent no s'atreveix a parlar-ne o fa com si no ho veiés. Reconeix que fer enraonar en català a aquests personatges era un repte perquè és un registre que gairebé s'ha hagut d'inventar. Fa tres anys que treballa en Ketchup -diu que ha escollit aquest títol perquè és una salsa que dóna a tot el mateix gust. L'editor Isidor Cònsul va parlar de Ketchup com una novel·la impactant d'un autor que té molt camí per endavant i va recomanar polir-la abans de la seva publicació. Pep Forns (Vilafranca)

28 de juny La Vanguardia

"La Vanguardia premia a cuatro lectores por sus ideas para terminar la novela Monocle" Berta Trullàs, Xavier Gual, Carlos Zanón y Joan Boada han sido seleccionados, entre 154 concursantes, por sus propuestas para acabar la obra de Màrius Serra.

Barcelona. La biblioteca de "La Vanguardia" acogió ayer la entrega de premios a los finalistas y a los ganadores del concurso celebrado por este diario y su versión digital para buscar una conclusión a la novela de Màrius Serra "Monocle", que, editada por Mòbil Books, se distribuirà mañana con La Vanguardia. Màrius Serra ha construido el final de su novela inacabada a partir de cuatro propuestas enviadas por otros tantos lectores, proclamados ganadores del concurso: Trullàs, Gual, Zanón y Boada. Los premios fueron entregados por el director de La Vanguardia, José Antich; Xavier Cambra, directivo de Mòbil Books, y el propio Màrius Serra. Se recibieron un total de 154 propuestas de final.

foto: Xavier Cervera

13 de març AVUI; "La devastació de la paraula"; (fragment dins de la crítica de "Crònica de la devastació" de Vicent Usó, guanyador del premi Andròmina). Quim Monzó va experimentar amb la puntuació en diferents fragments de L'udol del grisú al caire de les clavegueres pel gust de fer-ho i probablement per transgredir. A Els tripulants, Xavier Gual crea, i transmet magníficament, un ambient claustrofòbic gràcies al fet que els diàlegs constants que mantenen els dos protagonistes (dos pirates aïllats en un vaixell, i envoltats de cadàvers, que esperen la mort per escorbut emboratxant-se) apareixen seguits, sense cap signe que distingeixi la veu de cada personatge. Lluís Llort.

2002:

23 d'Abril Diari de Sabadell; "Hem de superar la síndrome Monzó"; (fragment). A l'hora d'escriure ens falta més mala llet i sentit crític. S'hauria de fer un estudi sobre la incidència que tenen els llibres que es venen, si han creat debat. Cal veure si hi ha autors que tenen coses a dir i si això funciona a nivell públic. Els escriptors de la meva generació tenim la dificultat de superar la síndrome Quin Monzó. Ell ha servit com a model a copiar per a molts, però el que cal fer és saber-se diferenciar. No pots fer una cosa que està de moda, sinó que has de fer un estil que perduri. No té cap sentit copiar, has d'anar per un altre camí.

24 de Febrer El 9 Punt

Gual: "A algú encara li interessa la cultura i la literatura catalana?"

(fragment). L'escriptor deixa la presidència de l'AJELC. Hi ha tantes coses per explicar! Patim una literatura de la immediatesa, es publica molta literatura per avui que demà no pots tornar a llegir, em costa molt trobar un llibre que vulgui llegir dues vegades. Tot el que escric és força visual, fàcilment representable, molts monòlegs i diàlegs.

Febrer 3XL (K33-tvc)

21 contes per a Kubrick

(fragment). Tot i les tecnologies, no podem evitar sentir-nos sols. Al conte titulat Cosmòpoli 2.0 veig la realitat dels joves que es mouen per la xarxa, com es relacionen, que es diuen i com necessiten trobar algú a l'altra banda. He volgut explicar aquesta història perquè precisament som en una època en què estem molt ben comunicats però segueix havent-hi una sensació de soletat important, i que encara que sigui d'una manera virtual, cadascú a casa seva, la gent necessita explicar coses als altres. Tot i les tecnologies, no podem evitar sentir-nos sols.

Diana Coromines, Xavier Gual i David Jané al pati de l'Ateneu Barcelonès

Imatges del reportatge del programa 3XL sobre el llibre 21x21

Gener: Diàlegs en triangle (converses entre joves creadors-II) AELC

Conversa entre Marc Recha (cineasta) i Xavier Gual

(fragments). XG: No saps ben bé on posar-te i on et volen posar. A vegades, suposo que per facilitat dels altres, els agradaria tenir-te molt clarament classificat. Tu ets d'aquests o tu vas a favor meu i no en contra meva, els agradaria saber per on vas, i no saber-ho suposo que incomoda molta gent. [...] Quan estic tractant uns temes miro de posar-m'hi, és a dir, fer el meu personatge. Mirar d'apropar-m'hi, almenys com a espectador, veure com es mouen, veure què diuen entre ells i això suposo que li dóna un plus de realitat, si és que vols plasmar una realitat. [...] La gent mira les coses per com són d'espectaculars o pel ressò que tenen, i precisament jo crec que la petita cultura es la que es fa dia a dia, de mica en mica i en petites obres. [...] Potser el sistema que tenim de treballar ens matxaca tant, o ja està preparat perquè ens matxaqui tant, que després ja no tenim forces ni físiques ni mentals per voler començar a pensar. Ara imagina't que a les deu de la nit, després de sopar, em poso a llegir una cosa molt profunda que... uf! Miraré una pel·lícula que no em faci pensar gaire... [...] Està mal vist socialment fer les coses a nivell individual, buscar un moment per a aïllar-te i llegir tu sol un llibre. En canvi, en el cine, sempre mires de quedar amb alguna persona, és un acte social. [...] El més positiu seria que cadascú mantingués la seva cultura, però amb harmonia i no amb enfrontament amb l'altre; és a dir, jo sóc així i he viscut amb aquesta cultura, amb aquesta religió, amb aquesta manera de ser i em sembla molt bé la teva manera de ser, la teva religió i tu m'expliques el que fas i jo t'explico el que faig. És un problema d'educació. Jo no sóc ciutadà del món. Sóc ciutadà d'una terra molt petita, fet d'una manera molt concreta. I això no vol dir que no estigui disposat i obert a totes les altres cultures i a totes les altres arrels.

2001:

20 de Desembre: Avui (suplement cultura); Crítica: "Pirates"; (fragment de la crítica de Lluís Llort). Amb un ambient piratesc en estat pur, però en la seva versió psicològica, és el que ens ofereix Xavier Gual a Els tripulants (El Mèdol), amb què va guanyar el premi Ribera d'Ebre 2000. A Els tripulants Gual arrisca tècnicament (i se'n surt bastant bé) oferint-nos una història, d'esperit teatral (ho dic positivament) sense punts i a part ni guions en uns diàlegs gairebé constants amanits amb pinzellades d'humor i escatologia. Amb tot plegat, Gual ens fa agafar ganes de cridar, enfilats al mascaró de proa: "A l'abordatge!"
foto: Joan Juvé -Sopar/presentació Els tripulants (Vinebre 30 d'agost 2001)

Desembre: L'art de viure-CANAL 50 (TV Sabadell)

Entrevista: "Quan faig la presentació d'un llibre busco oferir alguna cosa especial".

Dues entrevistes en aquest programa, els dimarts a les 22,30h. La primera sobre la presentació a Sabadell de la novel·la "Els Tripulants" que va comptar amb la col·laboració del grup de teatre Crem de la Crem. La segona entrevista va tractar sobre la representació de l'obra de teatre "Matarem el gall" per Nadal.

Novembre: BTV-TV Sant Andreu.

Entrevista: "De petit ja explicava coses darrere la carcassa d'una tele".

(fragment). Delirium tremens. M'agrada que em diguin que sóc un escriptor elèctric. Crec que és un bon adjectiu que permet definir la manera que tinc d'escriure. Els contes del Delirium són ràpids i directes i plantegen una situació que el protagonista ha de resoldre./ De petit, quan el meu pare arreglava el televisor, jo agafava la carcassa de l'aparell i feia veure que explicava coses. Tot i ser més aviat tímid, potser d'aquí em venen les ganes d'explicar coses mentre jugava tot sol. La cosa, suposo, era inventar històries./ Ho faig amb humor, però en el fons estic criticant a la societat dels nostres dies.

4 d'octubre: Avui (suplement cultura)

Crítica: "Riure i amb ganes".

(fragment de la crítica de Francesc Guerrero). Delirium tremens és un recull de divuit relats curts en què Gual explota el difícil art del monòleg. I ho fa proposant un discurs basat en l'humor. Encara riuré constitueix, potser, un dels relats centrals del recull, perquè, a banda que el protagonista assisteix a l'enterrament del seu pare i no pot parar de riure, en un moment clau afirma que "segurament amb els anys m'he tornat part d'aquell món gris i caduc, d'aquelles societats hipòcrites i absurdament conservadores de les quals potser valia la pena riure's. Riure i amb ganes". Tècnicament, Gual treballa la llengua amb tenacitat i valentia, i troba una i altra vegada l'adjectiu precís, el substantiu adequat que més escau a cada situació. Això no li impedeix d'incorporar manlleus i situacions lingüístiques bandejades per l'establishment literari que ens fan més còmplices de la lectura. Pel que fa a la cloenda del llibre, chapeau davant l'enginy que significa l'últim relat, Vaques voladores, en el qual, de la mà de Borges, Gual juga amb la realitat i la ficció -la seva ficció, el seu llibre- i resol l'entrellat d'un jeroglífic proposat. Ja ens avisa el narrador que un escriptor és "un mentider professional", i s'ha d'anar a l'aguait. L'humor combat la mediocritat humana, que Gual aprofita per denunciar en altres llocs del llibre. A Modus vivendi assistim a la patètica exposició d'un personatge que, sense saber-ho -i negant-ho alhora, com sol passar- esdevé homòfog, xenòfob, masclista i classita. L'individu s'acosta més a l'animalitat que a la personalitat, i acaba devorant litres i litres de cervesa que l'ajuden a entendre millor el món, i a si mateix. Així com el personatge de Rècord, que es queda a un calçot de superar el rècord d'ingestió de calçots a la fira del seu poble. Però on Gual rebla el clau és a relats com Xxsst! i El més millor, que hom llegeix sense poder deixar de riure. Són dos relats (com altres n'hi ha en el recull) que resistirien perfectament una posada en escena. Relats on la nostra quotidianitat esdevé model, i el model, material per riure. Riure, però, seriosament.

Setembre: Ordint la trama (revista mensual- Sabadell. núm.4)

Entrevista: X.G. "per sobre del talent, cal tenir paciència".

(fragment). -Què hi podem trobar, a Delirium tremens? -Monòlegs que intenten reflectir pensaments absurds o bogeries que tenim sense ser-ne conscients. Volia demostrar l'absurditat d'alguns pensaments que tenim. -Què s'ha de tenir per ser un bon escriptor? -Per sobre del talent, cal tenir paciència. Un conte el fas en dos dies, però un recull de contes ja costa més. Depèn de la paciència que el que hagis escrit et surti millor o pitjor. -La solució és ser un escriptor mediàtic? -Depèn dels teus objectius... -I quins són els teus objectius? -Sense voler ser pretenciós, en el fons m'agradaria que almenys una de les meves obres passés a formar part de la literatura universal. Cal optar al màxim, per què no? Després ja veurem què fem. Les circumstàncies, el talent, la sort... et faran arribar més o menys lluny, però cal intentar-ho. -La literatura pot servir per denunciar o per mobilitzar certs sectors de la societat? -Jo tinc ganes de fer això, almenys. De moment no trobo que m'estiguin tapant la boca. Jo utilitzo una crítica social, però no amb la mala llet del cabreig sinó explicant-ho amb humor. M'agrada escriure coses que passen cada dia. Així puc fer el tafaner. -Escriure pot ser una manera de fer un món millor? -És molt pretenciós. Canviar el món és molt difícil, perquè els que tenen el poder saben com fer-ho perquè tot els vagi a favor, i encara que no puguem evitar que ens enganyin sí que podem saber que ho estan fent. Tenen tant poder que encara que surti tothom al carrer, faran el que vulguin. L'única solució és la vida de la Revolució Francesa. Però estan protegits... Tenen tots els mecanismes per desactivar qualsevol protesta.

Del 17 al 23 de juliol: El Temps (núm.892); Entrevista: "El Premi Mercè Rodoreda em fa entrar al cercle de valors a seguir".; (fragment de l'entrevista feta per Lluís Bonada). -Què tenen en comú els relats del recull? -Dues coses. Una, l'obsessió que domina els personatges. I l'altra, la manera com estan escrits. Tret d'un parell, tots són monòlegs. -La contracoberta diu que Xavier Gual fa una literatura "elèctrica", entre cometes. Per què? -Suposo que és per la rapidesa o l'agilitat de narrador en explicar les històries. -Ho subscriu? -No. Però m'ha agradat. -El premi Marcè Rodoreda, que substitueix el Víctor Català, com ha reconegut el Grup 62, propietari de l'editorial que atorgava el Víctor Català, Selecta, indica que la vostra literatura va ben encaminada? -Tenit en compte que no em coneixia ningú del jurat, em dóna la certesa que això ha agradat. Guanyar aquest premi, que encara no és prou sabut que prové del Víctor català, em fa entar no en el cercle d'escriptors reconeguts, però sí en el dels que es miren amb esperança de tirar endavant. Futures promeses o valors a seguir. Hi haurà gent que llegirà el que faré.; foto1: Tina Bagué-el Temps / foto2: F.G.; Actes de Sant Jordi: la Vanguardia, TV3, Avui, el Punt.; Esmorzar d'escriptors a l'Hotel Regina (Barcelona).; Xavier Gual va ser present a l'esmorzar d'escriptors convocat per l'Hotel Regina de Barcelona el passat 23 d'abril. També va estar signant llibres a la llibreria Proa Espais del carrer Diputació. Entre altres actes de Sant Jordi va signar llibres a la plaça de l'Ajuntament de Vilassar de Mar junt amb l'escriptora Ada Castells el 22 d'abril, i el 19 d'abril va fer la presentació de "Delirium tremens" a la llibreria Proa de Premià de Mar. També el 22 de maig, al local Via Fora! de Ripollet es va fer la presentació que va anar a càrrec d'Antoni Dalmases. El 6 de juny, a la Cafeteria Àgora de Sabadell, l'escriptor i finalista del premi Sant Jordi 2000, Joan Agut, va presentar el recull "Delirium tremens". Finalment, el 13 de juny, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, es va presentar el llibre amb una lectura a càrrec de membres de Ràdio Barberà i que també es va radiar en directe.


foto: Hotel Regina: 27 de març: "Babel", Catalunya Ràdio.; Entrevista sobre el llibre Delirium tremens.; Babel, el programa de l'art i la cultura de Catalunya Ràdio va entrevistar a Xavier Gual sobre el seu darrer llibre. Has de fer un esforç important per sentir-te a prop del Delirium tremens, o és una sensació natural en tu, Xavier? (Claudi Puchades) // Em mereix un respecte la gent que pateix esquizofrènia de veritat, no és per fer conya, però "l'esquizofrènia quotidiana" que dic jo, sí que són aquelles paranoies mentals que a vegades tots tenim i que no sabem ben bé per què li donem tantes voltes a una cosa que és molt senzilla. En aquest cas m'ha agradat molt donar les voltes a les coses fins a extrems que poden semblar exagerats.

2000:: Diumenge 17 de desembre: la Vanguardia, el Periódico, TV3, Avui, el País, la Razón, el Punt...; 50a Nit de Santa Llúcia.; Xavier Gual és el guanyador del Mercè Rodoreda amb Delirium tremens. 18 contes que parlen de les obsesions humanes i de les "esquizofrènies quotidianes". Obsessions com el sexe, el menjar, la fe, les pors al més enllà, jugar a ser Déu, la curiositat pel que fan els demés, la invasió de les formigues o la comunicació són els fils conductors d'aquest jove autor. Aquestes narracions curtes estan escrites amb grans dosis d'humor i sarcasme. Les situacions més òbvies donen peu a Xavier Gual a qüestionar els pilars més bàsics de l'existència humana que es mostren dia a dia. "Sempre porto la parabòlica encesa i m'inspiro en coses reals que veig i sento. La veritat és que m'he divertit molt escrivint aquests contes". Les històries conten un instant de reflexió obsessiva davant un fet concret i els personatges dels diferents contes s'observen els uns als altres. Xavier Gual no es considera especialment influït per Calders -autor que també converteix el quotidià en extraordinari- i precisa que ell no fa "realisme màgic, sinó realitat pura i dura convertida en obsessió". Cada conte l'encapçala una cita, des d'un grafit de lavabo a una cançó popular. Al llibre, l'escriptor usa un llenguatge jove poc habitual en la narrativa catalana.


foto: Elisenda Pons (el Periódico)
: 2 i 8 de setembre: L'EBRE i el 9 Nou.; premi de narrativa Ribera d'Ebre (Vinebre).; Xavier Gual és el guanyador del XVIII premi de Narrativa Ribera d'Ebre amb la novel·la Els tripulants. (crònica del 30 d'agost) L'escriptor Andreu Carranza, que va actuar com a secretari del jurat, va anunciar que "el premi havia estat atorgat per unanimitat" a la novel·la de Francesc Xavier Gual, de 26 anys i resident a Barberà del Vallès, titulada Els tripulants. L'escriptora Maria de la Pau Janer va ser la convidada d'honor en aquesta edició. L'obra guardonanda és una "atípica novel·la d'aventures", segons defineix Gual, sobre dos pirates perduts al mar. Els protagonistes d'Els tripulants són els únics supervivents d'un vaixell la tripulació del qual ha mort per l'escorbut. Els dos pirates veuen com "els seus somnis queden frustrats perquè han trobat el tresor, però no en poden gaudir perquè estan agonitzant" explica Gual. L'aventura dels dos protagonistes té una doble vessant: psicològica i d'intriga, propera a la novel·la negra, ja que, per una banda, apareixen els fantasmes personals dels dos pirates, i, per una altra, van descobrint per què han quedat només ells dos de tota la tripulació. Fatalista? Sí, "però sense exagerar-ho", matisa. "Els personatges es burlen de si mateixos quan veuen que els cauen les dents per la malaltia", exemplifica. Així, una de les conclusions que el jove escriptor extreu de l'obra és que "cal valorar la vida quan la tens, més enllà d'allò material", afirma.


foto: Joan Juvé (l'EBRE)
: Mes de maig: enderrock^], suplement de la revista núm. 57.; La forja dels joves escriptors.; Literatura i humor. La literatura no és avorrida. Això és el que van demostrar set membres de l'Ajelc a la seu de la Secretaria General de Joventut. Gabriel Boloix, David Ventura, Xavier Gual, Jordi Ferrer, Eva Maria Villar, David Jané i Emili Gil van anar desfilant per l'escenari on cadascú va llegir un conte curt de collita pròpia amb la intenció d'arrencar somriures i rialles. I ho van aconseguir. Els joves escriptors van abordar amb ironia l'avorriment dels casaments, l'angoixa de l'exfumador, la por a la infidelitat de la parella... I és que, com saben aquests joves escriptors, llegir pot ser una experiència molt amena perquè no hi ha res del que no es pugui riure.; Llegint "Fumar o no fumar". Foto: Noemí Elias.

20 d'abril: El 9 Nou.

Proa publica un recull de contes sobre Barcelona de 21 joves escriptors.

L'editorial Proa acaba de treure al mercat un recull de contes sobre la ciutat de Barcelona que han estat escrits per un col·lectiu de 21 membres de l'Ajelc, entre els quals hi ha el barberenc Xavier Gual, actual president de l'entitat. El col·lectiu que ha escrit el llibre es presenta com 21x21. "Es tractava de jugar amb la idea de 21 escriptors del segle XXI", explica Xavier Gual, que confia que molts dels noms que hi apareixen "siguin coneguts en el futur". (Virtudes Pérez).

14 d'abril: El 9 Nou.

Ripollet acull una exposició que resumeix els 20 anys de l'Ajelc.

L'exposició AJELC 20 anys (1980-2000), promoguda per l'Associació de Joves Escriptors es pot veure aquest dies al Casal de Joves de Ripollet. El president, el barberenc Xavier Gual, explica que l'exposició s'ha concebut per "fer memòria i repassar el que s'ha fet a l'associació, que no és poc". (Jordi Jorba - Ripollet).

18 de febrer: El 9 Nou.; El barberenc Xavier Gual guanya el concurs "Artista Jove" de narrativa de Ripollet.; El jove presideix l'Associació de Joves Escriptors. Xavier Gual, de Barberà del Vallès ha estat el guanyador de la segona edició del Concurs Artista Jove de Ripollet, modalitat comarcal de narrativa curta. El concurs, convocat pel Patronat Municipal de Cultura i Joventut i dirigit als joves de Ripollet i la comarca, es dedicava enguany a les modalitats de còmic i narrativa curta. (Jordi Jorba - Ripollet); 17 de febrer: Entrevista a Cerdanyola Ràdio.; Breu entrevista com a president de l'AJELC per parlar dels 20 anys de l'associació i sobre el congrés a Barberà del Vallès en el programa "El cafè de Varsòvia". (18 h.).; 14 de febrer: El 9 Nou, cultura i espectacles.; Els joves escriptors en català celebren els 20 anys amb un congrés a Barberà.; Gual: "És quasi una utopia viure de la literatura, almenys en català".; Xavier Gual no recorda quan va començar a escriure, però sí quan li van publicar el primer relat. Tenia 15 anys i va ser gràcies al fet d'haver guanyat un accèssit en un concurs literari de Sant Andreu. "Em va fer molta il·lusió i em va animar a continuar escrivint" recorda Gual. Van passar molts anys fins que es va tornar a presentar a un premi, sobretot perquè no s'atrevia a mostrar el que feia. L'any 1998 es va decidir i va presentar una narració curta al Molí d'en Xec de Ripollet. Va guanyar el premi, un nou impuls a la seva carrera.[...] Als seus relats, que compten amb bones dosis d'ironia, els dedica moltes hores, però tot i així prefereix no fer-se il·lusions sobre el futur. (Virtudes Pérez).
X.G. com a president d'AJELC, proposant Barberà del Vallès com a seu del XXè congrés.: 10 de gener: Entrevista a Ràdio Ripollet.; Durant l'entrega de premis "Artista Jove", Xavier Gual fou entrevistat per Ràdio Ripollet on li feren preguntes sobre l'obra guanyadora i sobre la seva vinculació amb la ciutat de Ripollet -on anteriorment havia guanyat el premi del "Molí d'en Xec" i també n'havia estat membre del jurat del mateix. Gual demanà una millor comunicació entre els municipis propers per a incrementar els participants i enfortir la vida cultural i literària de tot el Vallès Occidental.

1999:

7 de setembre: Col·laboració a Ràdio Barberà.

Xavier Gual a partir del dia 7 de setembre col·labora els dimarts i els dijous en dues seccions del magazine de tarda "Gairebé Imperfecte" dirigit per Lluís Ricard. Les seccions són "La secció Imprevisible" (comentaris irònics sobre les coses que passen per molt absurdes que semblin) i "La Garrotada" (article mordaç contra algú o alguna cosa que serveix després per obrir un debat-tertúlia).

19 de juny i 16 de juliol: Entrega de premis (respectivament).
Fotografia del lliurament dels premis del 1er concurs "Víctor Mora" a mans de l'esposa del senyor Mora a L'Escala (Girona), i fotografia de l'entrega de la IVª edició del premi del "Port D'Aiguadolç" en la diada de la Verge del Carme celebrada a Sitges (Garraf).

L'escala - 'Víctor Mora' Port d'Aiguadolç - Sitges

23 d'abril: Ràdio Barberà.
Programa especial de Sant Jordi, on fou entrevistat conjuntament amb el David Ventura, a la Plaça de la Vila de Barberà del Vallès.

1998:: 25 de febrer: Escriure aquí, escriure ara. BTV (Barcelona Televisió).
Participaren en aquest programa: Joan Cardona, Manel Zabala, Emili Gil, Joan Pinyol, Àfrica Moreno i Xavier Gual.; 18 d'abril: Edició especial del 9 Nou.
Publicació dels contes guanyadors del premi Molí d'en Xec.; 20 d'abril: El 9 Nou, diari del vallès occidental.
Notícia sobre l'entrega del premi Molí d'en Xec, celebrada a Montcada i Reixac i organitzada per la Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals (CRAC).

"El premi potencia nous autors i ajuda a divulgar les obres"

Gual explica que la seva peça Mandarines, que ja pel títol és un xic àcid, "pica d'entrada la curiositat" necessària per captar l'atenció del lector. A l'obra, la imaginació d'un home a primera hora del matí arriba a crear una visió insostenible quan veu un altre home que porta una bossa amb un parell de mandarines. (Lluís Maldonado, El 9 Nou)

23 d'abril: Ràdio Barberà.
El dia de St. Jordi fou entrevistat com a guanyador del premi Molí d'en Xec i per ser un jove escriptor barberenc.

Mostra Sonora - 20 seg.

2ª quinzena de maig: Revista d'informació local "Barberà".
Entrevistat en la secció Gent de la ciutat.

"Per al Xavier, el més important de la seva literatura és motivar la gent jove a llegir. Per això busco títols i idees suggerents per a cridar l'atenció del lector i que llegeixi les meves històries".

"La seva forma de treballar consisteix a agafar idees de la vida quotidiana o títols atractius, com diu ell. A partir d'aquí desenvolupa una història o una idea on la descripció de tot l'entorn, els pensaments i els detalls fan dels seus escrits una lectura agradable, amena i divertida." (Josep M. Codina, Barberà)

14 de desembre: Ràdio Barberà, programa: Gairebé Imperfecte.
Entrevistat en la secció literària del programa presentat per Lluís Ricart.

Mostra Sonora - 33 seg.

poligonman1@msn.com

Inauguració: 01-10-1998
Última actualització: 25-12-2007 22:33
Webmaster: Ricard Gual - st05086@salleurl.edu